Paral.lelament al meu pas per la Universitat on vaig estudiar Psicologia i vaig descobrir l’Antropologia, em vaig endinsar en el món de la dansa contemporània on trobaria la meva primera gran vocació. La dansa esdevé el meu llenguatge vital. Gràcies a ella vaig poder conèixer la riquesa de la creació i l´expressió artístiques, els escenaris...
Al mateix temps i quasi bé com a condició sine qua non vaig iniciar una tasca pedagògica que sovint acompanya la professió de la dansa.
Donava classes a diferents col.lectius: infants, educadores, estudiants, aspirants i professionals de la dansa...i també a persones que arribaven cercant consciència corporal, moviment orgànic, benestar.
Això em va ajudar a desenvolupar una nova vocació que naixeria quasi ve de forma innata en mi, l’ensenyament. Li dedico hores d’estudi i molta atenció perquè arribi a esdevenir allò que ser fer, allò que puc transmetre.
Més tard, ja sent mare, li vaig donar un tomb a la meva professió i em vaig formar en la disciplina del Ioga Kundalini. Del Ioga per l’embaraç. Del Ioga per infants. I del Ioga Adaptat.
Transformava i integrava el meu coneixement del cos i de l’ànima des de la dansa, cap a l’horitzó espiritual i saludable que proposa el Ioga.
Aquesta nova direcció la desenvolupo en dues vies diferents; Per un cantó, vaig crear un mètode per a dur el Ioga i la meditació a les escoles, com a eina beneficiosa tant per mestres com per alumnes. D’aquesta trajectòria va néixer un llibre que vaig escriure a quatre mans amb l'Ariadna Civil, també professora de Ioga: Taller de Ioga para niños. Alba editorial, 2018. I que ara mateix ja va per la 3a edició!.
Per una altra banda, dono classes regulars i formacions de Ioga per adults.
Per una altra banda, i sense deixar de la mà la riquesa dels ensenyaments del Ioga, m’he format en Mindfulness a la Universitat de Barcelona.
Sempre m’acompanya la idea d’entendre la vida com una integració d’aprenentatges i aprofundiments.
Incorporo aquesta nova vessant a les meves classes i formacions amb l’ànim i l’objectiu de que el què comparteixo amb l’alumnat, sigui el col.lectiu que sigui, destil.li experiència i coneixement, que puguin ser eines útils per a transitar el nostre camí, d’una manera amable, conscient i compassiva.
“Podem dir que estem realment vius, únicament en aquells instants en els quals els nostres cors són conscients dels nostres tresors”. Thornton Wilder